biodiversitat
Vista panoràmica del poble
Des de la «Volta des General» podem veure una panoràmica del poble. Les marjades, que de manera escalonada formen un paisatge característic, allotgen terrenys amb cultius o garrigues. El poble es troba entre la muntanya i la mar, compartint dos habitats diferents. La vegetació dels voltants és basicament pinars i carritxeres.
1. Corvus corax
Corb. De color negre lluent i les ales acabades en “dits”, el corb deixa sentir els seus graznits característics. Realitza acrobàcies aèries. És carronyaire i oportunista. Cria a penyals. S’aparella de per vida.
2. Milvus milvus
Milana o milana reial. Rapinyaire fàcil d’identificar per la cua forcada i una gran taca blanca davall cada ala. Planeja inspeccionant el territori cercant aliment. Fa el niu a arbres.
3. Falco tinnunculus
Xoriguer. El mascle té la cua i el cap de color cendrós mentre que la femella és totalment marró ataronjat amb taques negres. S’alimenta d’insectes, ratolins, dragons i petits aucells. Sovint es manté aturat a l’aire amb una postura característica amb la cua desplegada com un ventall.
4. Erithacus rubecula
Ropit. Petit aucell molt territorial que arriba a la tardor i se’n torna a la primavera. Destaca una gran taca taronja que cobreix el rostre i el pit. Emet un cant melodiós. Es desplaça mitjançant volades curtes i pegant botets. S’alimenta d’insectes, aranyes i també de fruits.
5. Pinus halepensis
Pi o pi blanc. Arbre típic de la Mediterrània. Forma boscos, el pinar, molt importants per la protecció del sòl.
6. Calicotome spinosa
Argelaga. Arbust amb fulles petites i peciolades. Té espines llargues. A la primavera la seva floració de color groc intens destaca a zones forestals i garrigues. El fruit és una beina plana com una garrova petita.
7. Curruca melanocephala
Busqueret de cap negre. La coloració del mascle és més contrastada, de color gris amb la gargamella blanca i la meitat superior del cap negre. Destaquen les parpelles de color vermell. És un petit aucell amagadís que es desplaça entre la vegetació. S’alimenta d’insectes i petits fruits.
8. Cistus monspeliensis / Cistus albidus
Estepes. Les dues espècies freqüents són l’estepa negra o llimonenca, que té les fulles estretes i verdes, i la blanca o d’estepes, que té les fulles amples i grisàcies. Malgrat els seus noms, la segona fa les flors rosades i la primera les fa blanques. Són típiques de garrigues i sotabosc.
9. Charaxes jasius
Papallona de l’arboçera. Papallona de gran mida i vol ràpid. El dors és marró amb els marges bordejats de taronja, mentre que la part ventral de les ales mostra un disseny complex molt atractiu. S’alimenta de líquid de fruits madurs. L’eruga viu mimetitzada sobre fulles de l’arboçera de les que s’alimenta. La femella pon un sol ou sobre cada fulla.
10. Arbutus unedo
Arboçera. Arbust típic de garrigues i zones forestals. A la tardor els seus fruits carnosos i de color vermell coincideixen amb la floració de color blanc verdós. Les branques són vermelloses i les fulles amples amb els marges serrats.
11. Anthyllis cytisoides
Botja de cuques. Arbust caracteritzat pel color gris verdós i la floració groga en forma de llarga espiga. Arriba a formar masses frondoses a vores de carretera. Normalment associada a pinars.
12. Ampelodesmos mauritanicus
Carritx. És una gran gramínia amb fulles molt llargues i primes que forma les anomenades carritxeres. Creix després dels incendis forestals i protegeix el sòl de l’erosió. Les seves tiges amb espigues poden superar el metre d’alçada.
13. Fringilla coelebs
Pinsà. Aucell típic de zones forestals i rurals. La coloració és més intensa en el mascle. A l’hivern arriben exemplars del nord d’Europa. És una espècie granívora i en part omnívora. El cant del mascle és intens.
14. Asphodelus ramosus
Albó o porrassa. Creix a qualsevol terreny, especialment garrigues, vores de camins i boscos. Les fulles són llargues i planes. A principi de primavera fa una llarga i gruixada tija amb floració a la part més alta.
15. Turdus merula
Mèl·lera. Aucell freqüent tant a zones forestals com a horts i jardins. El mascle és de color negre amb el bec i les parpelles grogues o taronges. La femella és totalment de color gris fosc amb tonalitats marrons. Realitza vols curts i baixos. A la primavera el mascle emet un cant melodiós.
16. Gonepteryx cleopatra
Papallona groga. El mascle és de color groc intens, mentre que la femella és de color llimona molt clar, gairebé blanc. Vola durant les hores més assolellades. En repòs mantén les ales plegades.
17. Pistacia lentiscus
Mata o llentiscle. Arbust que forma masses vegetals molt importants com a refugi per espècies animals. Es troba a diferents hàbitats. Les fulles són compostes. Desprèn olor a resina. Els fruits són petits, rodons i vermells.
18. Columba palumbus
Tudó. Colom silvestre de gran mida que en els darrers anys ha experimentat un notable augment de població. Té una taca blanca a cada costat del coll i és característic el seu cant. Viu en una gran varietat d’hàbitats.
19. Bombus terrestris
Abellot. Abella molt característica per la seva forma rodonida, superfície peluda, amb una banda groga a l’abdomen, l’extrem del qual és blanc. Forma colònies socials a terra. Es pot observar els dies assolellats durant tot l’any.
20. Rubus ulmifolius
Abatzer o romaguer. Creix a multitud d’hàbitats. Les tiges són llargues i espinoses, fent-se gruixades amb el creixement. Fulles compostes amb els marges serrats. Floreix de maig a agost. Els fruits, les mores, són comestibles.
Cala i Port de Banyalbufar
Entrant de la costa formada per còduls i roques amb una paret de turbidites (formació geològica que alterna arenisques dures i margues blanes del Miocè inferior de fa uns 23 milions d’anys). Dos torrents porten aigua dolça a la mar. El fons marí és rocós amb zones de grava i d’arena.
1. Ptyonoprogne rupestris
Cabot de roca. Orenella adaptada als penyasegats. Està present tot l’any.
2. Larus michahellis
Gavina vulgar o de potes grogues. És la gavina més comuna. Tot i ser una au marina, també es troba en altres hàbitats.
3. Pinus halepensis
Pi o pi blanc. Arbre típic de la Mediterrània. Forma boscos, el pinar, molt importants per la protecció del sòl.
4. Ichthyaetus audouinii
Gavina roja o d’Audouin. Gavina endèmica de la Mediterrània. És vulnerable per la pressió humana. Destaca el bec de color vermell corall.
5. Limonium spp
Saladina. A Balears hi ha unes 30 espècies difícils d’identificar. Es troben a prop de la costa. Les flors són molt petites.
6. Arundo donax
Canya. D’origen asiàtic, creix a zones humides i torrents. Tradicionalment s’ha usat en agricultura i construcció.
7. Posidonia oceanica
Posidònia oceànica. Planta marina de creixement molt lent que forma praderies de gran importància per l’ecosistema submarí. Les seves restes s’acumulen a la vora, formant una protecció natural contra l’onatge i l’erosió.
8. Anemonia viridis / Actinia equina
Ortiga marina o fideus i tomàtiga de mar. Són les dues espècies d’anemones més fàcils d’observar. Viuen a poca fondària.
9. Patella caerulea / Patella rustica
Pagellides. Les dues espècies més freqüents són diferenciables per ser una plana i l’altra cònica. Viuen sobre roques a poca fondària on es desplacen lentament adherint-se amb força davant una amenaça.
10. Pachygrapsus marmoratus
Cranc sabater o de roca. Viu sobre roques amagant-se ràpidament dins encletxes i orificis quan es sent amenaçat. És omnívor.
11. Acetabularia acetabulum
Bolet de mar. Organisme format per una sola cèl·lula, amb un pedicel llarg i prim i un disc que apareix a primavera i estiu per reproduir-se. Viu a poca fondària a fons rocosos.
12. Chromis chromis / Oblada melanura / Diplodus sargus / Coris julis / Serranus scriba
Peixos de roca. Baix aquesta denominació s’agrupen moltes espècies que viuen a fons rocosos i praderies de Posidònia. Destaquen la tuta, l’oblada, el sard, la donzella i la vaca.
13. Cotylorhiza tuberculata
Grumer groc o ou frit. És inconfusible amb altres espècies. És comuna a finals d’estiu i tardor quan les corrents la porten a la costa. Va acompanyada d’alevins de peixos.
14. Arbacia lixula / Paracentrotus lividus
Eriçons o bogó marins. Trobam dues espècies d’eriçons que habiten les roques submergides. S’alimenten d’algues.
15. Pelagia noctiluca
Grumer o borm. És l’espècie de grumer més freqüent, arriba a formar grans concentracions que impedeixen el bany a les persones. En les seves tentacles té cèl·lules molt urticants.
16. Gulosus aristotelis
Corb marí. Aucell marí molt característic. Captura peixos submergint-se i bussejant ràpidament. Vola arran d’aigua.
17. Sonchus tenerrimus var. pectinatus
Lletsó marí. Varietat que viu a la costa rocosa i a penyasegats. És una mica diferent al que trobem a vores de camins i parets de marge.
18. Lotus cytisoides
Trevol femella. Les branques i tiges estan cobertes per pilositat grisa. La floració groga destaca durant la primavera. Viu preferentment en el litoral.
19. Daucus carota subsp. commutatus
Pastanaga marina. Subespècie adaptada al litoral. Les flors, molt petites i juntes, formen una plataforma de color blanc visible de lluny.
20. Pallenis maritima
Pare-i-fill. De base llenyosa, forma petites mates amb una floració groga que recorda a les margarides. Viu a la costa rocosa.
Port des Canonge
Aquest entrant del litoral rocós està format pels materials més antics de Mallorca, entre el Permià i el Triàsic inferior (fa uns 250 milions d’anys). Destaca el seu color vermellós degut a la presència de minerals de ferro. Popularment es coneix com a “pedra esmoldadora”. La vegetació del voltant és bàsicament pinar, amb mata, aladern de fulla estreta i càrritx. El fons marí és rocós, amb còdols arrodonits.
1. Pandion haliaetus
Àguila peixatera. Rapinyaire diürn que s’alimenta de peixos, als que captura llançant-se a l’aigua i portant-los després al vol amb les seves urpes. Cria a penyasegats costaners.
2. Columba palumbus
Tudó. Colom silvestre de gran mida que en els darrers anys ha experimentat un notable augment de població. Té una taca blanca a cada costat del coll i és característic el seu cant. Viu en una gran varietat d’hàbitats.
3. Ichthyaetus audouinii
Gavina roja o d’Audouin. Gavina endèmica de la Mediterrània. És vulnerable per la pressió humana. Destaca el bec de color vermell corall.
4. Limonium spp.
Saladina. A Balears hi ha unes 30 espècies difícils d’identificar. Es troben a prop de la costa. Les flors són molt petites.
5. Larus michahellis
Gavina vulgar o de potes grogues. És la gavina més comuna. Tot i ser una au marina, també es troba en altres hàbitats.
6. Ampelodesmos mauritanicus
Càrritx. És una gran gramínia amb fulles molt llargues i primes que forma les anomenades carritxeres. Creix després dels incendis forestals i protegeix el sòl de l’erosió. Les seves tiges amb espigues poden superar el metre d’alçada.
7. Pinus halepensis
Pi o pi blanc. Arbre típic de la Mediterrània. Forma boscos, el pinar, molt importants per la protecció del sòl.
8. Ptyonoprogne rupestris
Cabot de roca. Orenella adaptada als penyasegats. Està present tot l’any.
9. Cystoseira amentacea (=Ericarea amentacea)
Herba saupera o alga de tenassa. Alga marró que viu sobre roques a poca fondària. Forma un hàbitat en el que s’hi refugien diferents espècies.
10. Eriphia verrucosa
Cranc pelut. Cranc d’aspecte robust i fort, amb pinces prominents cobertes de tubercles. Habita a orificis i encletxes de roca. És un depredador voraç.
11. Posidonia oceanica
Posidònia oceànica. Planta marina de creixement molt lent que forma praderies de gran importància per l’ecosistema submarí. Les seves restes s’acumulen a la vora, formant una protecció natural contra l’onatge i l’erosió.
12. Gulosus aristotelis
Corb marí. Aucell marí molt característic. Captura peixos submergint-se i bussejant ràpidament. Vola arran d’aigua. Cria a penyasegats.
13. Pelagia noctiluca
Grumer o borm. És l’espècie de grumer més freqüent, arriba a formar grans concentracions que impedeixen el bany a les persones. En les seves tentacles té cèl·lules molt urticants.
14. Arbacia lixula / Paracentrotus lividus
Eriçons o bogó marins. Trobam dues espècies d’eriçons que habiten les roques submergides. S’alimenten d’algues.
15. Oblada melanura / Thalassoma pavo / Serranus scriba / Gobius niger
Peixos de roca. Baix aquesta denominació s’agrupen moltes espècies que viuen a fons rocosos i praderies de Posidònia. Destaquen l’oblada, el fadrí, la vaca i el cabot de roca.
16. Phillyrea angustifolia
Aladern de fulla estreta. Arbust amb les fulles primes. Les flors són petites i blanquinoses, agrupades a la base de les fulles. Els fruits semblen petites olives.
17. Vanessa atalanta
Papallona reina. Papallona inconfusible amb bandes vermelles molt visibles sobre fons negre. Es troba durant gairebé tot l’any. Hi ha una generació migrant que arriba a la tardor. La eruga s’alimenta d’ortigues.
18. Myrtus communis
Murta. Arbust amb fulles verdes i lluentes disposades en parells. Desprèn un aroma característic. Els flors blanques apareixen a principis d’estiu. Els fruits, de color morat, són comestibles.
19. Pistacia lentiscus
Mata o llentiscle. Arbust que forma masses vegetals molt importants com a refugi per espècies animals. Es troba a diferents hàbitats. Les fulles són compostes. Desprèn olor a resina. Els fruits són petits, rodons i vermells.
20. Asphodelus ramosus
Albó o porrassa. Creix a qualsevol terreny, especialment garrigues, vores de camins i boscos. Les fulles són llargues i planes. A principi de primavera fa una llarga i gruixada tija amb floració a la part més alta.