MUNICIPI
HIS
TÒ
RIA
Banyalbufar com altres indrets de Mallorca, compta amb exemples arqueològics prou significatius dels primers pobladors de l’illa. De l’època medieval musulmana i cristiana, es formaren els primers ciments del què avui en dia són les possessions que ordenen i defineixen l’actual territori.
La primera evidència d’ocupació humana al que avui coneixem com a Banyalbufar data d’entre el 3000 i 4000 a.C. De l’època Talaiòtica es coneixen els jaciments de Son Valentí, Son Bunyola i ses Cases d’en Jordi.
L’any 123 a.C., amb l’arribada de l’Imperi Romà, suposà la fi de l’època talaiòtica, malgrat determinades zones continuaren poblades, com succeí a Banyalbufar.
Amb la introducció d’un nou ordre, gran part dels assentaments ocupats en èpoques anteriors perden la seva raó de ser, afavorint d’altres situats en millors condicions per al conreu i l’explotació de la terra.
Banyalbufar és el fruit d’una comunitat andalusina. Formada per un entramat de marjades amb un extraordinari sistema captació i repartició d’aigües subterrànies propi de la cultura islàmica.
La conquesta de Mallorca per part de l’exèrcit del rei Jaume I (1229), suposarà la fi del món musulmà a l’illa. Les terres i nuclis urbans foren paulatinament poblats per cristians que provenien majoritàriament de Catalunya.
Al segle XIII, la vall on s’ubiquen les possessions Son Valentí i Son Balaguer, va ser objecte d’una activitat agropecuària important.
L’aire feudal fou determinant a Banyalbufar a l’època dels templers.
Antigament, Banyalbufar i Esporles formaven una mateixa universitat. La seu administrativa es trobava a Banyalbufar i l’eclesiàstica a Esporles, fins que a la segona meitat del segle XVIII Esporles sol·licità al Reial Consell de Madrid la separació definitiva amb Banyalbufar, la qual es concedí definitivament l’any 1836.
L’economia de Banyalbufar es basava com a gran part de Mallorca en l’agricultura i la pesca. Fou famós el conreu de la vinya a tot el municipi, especialment l’elaboració del de malvasia, reconegut i exportat arreu d’Europa.
La plaga de la fil·loxera (1891) féu que la vinya fos substituïda pel conreu de la tomàtiga, especialment la de ramellet, que des del començament del segle XX fou el principal mitjà de subsistència de la població. Fins als anys trenta, no es començà a sembrar la tomàtiga de casta grossa a Banyalbufar.
Els anys vint, fruit d’aquest desenvolupament agrícola i econòmic, Banyalbufar fou el primer poble en renda per càpita de l’Illa.
Després de “l’any de sa neu” (1956) i “la calabruixada” de 1959, la decadència del cultiu de la tomàtiga de ramellet féu emigrar molts banyalbufarins cap a Ciutat.
L’activitat pesquera fou l’altre gran sector econòmic per a la zona. De fet l’arxiduc Lluís Salvador cita Banyalbufar com a segon lloc d’importància de la indústria pesquera després de Valldemossa i per sobre de Sóller.
FIRES i
FESTES
Festes de Nadal
Xocolatada, Missa del Gall amb el Cant de la Sibil·la, Visita del Patge Reial i Cavalcada de Reis amb el repartiment dels regals a l’Església.
Sant Antoni
Sant Antoni, foguerons i dimonis al mes de gener, torrada a la Plaça de la Vila. Ses Beneïdes dels animals al carrer principal de la Vila per on passen amb els seus propietaris, a peu o bé damunt carrosses engalanades de temàtica tradicionals.
Sa Fava Parada
Sa Fava Parada, dinar popular a la Plaça de la Vila, organitzat per l’Associació Cultural Bany-al-Bahar i Diada Illes Balears al març.
Setmana Santa
Setmana Santa amb les processons de Divendres Sant i Diumenge de Pasqua amb “El Encuentro” a la Plaça de la Vila.
Caminada i berenar popular
Caminada i berenar popular fins Sa Torreta, Torre d’es Verger, a càrrec de l’Associació Cultural Bany-al-Bahar.
Banyalbujazz
Cita anual amb actuacions de jazz, blues… durant els mesos de juliol i agost a Banyalbufar i Port d’es Canonge.
Festes Port d’es Canonge
25 de juliol dia de la festivitat de Sant Jaume.
Festes Banyalbufar
De l’1 al 8 de setembre dia de la festivitat de la Nativitat de la Verge Maria quan es va una Missa solemne amb refrigeri a la plaça ameniçat per la banda de música d’Esporles, Lira Esporlerina.
Les festes comencen el dia 1 de setembre amb la barrumbada de caramels que es fa des de la balconada de l’Ajuntament a la Plaça de la Vila. Són dies de festa, bauxa i germanor ple de moltes d’activitats, com ara:
- Barrumbada de caramels i pregó amb concert de Guitarres i Pues.
- Sopars de Carrers i Revetlles.
- Torneig de Truc i Siset.
- Teatre i Ses Variettes.
- Bicicletada a Sa Font de Sa Menta.
- Ses Corregudes, jocs populars i d’altres activitats.
Es Recreo
Es Recreo caminada i dinar popular a Planícia.
Ses Verges i bunyolada
Ses Verges i bunyolada a l’octubre-novembre, a càrrec de l’Associació Cultural Bany-al-Bahar.
Esdeveniments esportius
- Cursa Trail de muntanya.
- Volta ciclista 312.
- Volta a Mallorca en Moto.
TRANSPORT
PÚBLIC
LÍNIA L202
Banyalbufar disposa de servei d’autobús de la línia L202 del servei de Transports de les Illes Balears (TIB).
Aquesta línia uneix Palma (Estació Intermodal) amb Esporles, Banyalbufar i Estellencs.
Es pot utilitzar també per anar i tornar a la Universitat de les Illes Balears (UIB)
Telèfon gratuït d’atenció al públic: 971 177 777
