Rutes

RUTES DE BANYALBUFAR

RUTES

URBANES

Vila de Dalt

El terme de Banyalbufar es conegut per haver sabut mantenir un paisatge paradigmàtic. La vila, situada a l’eix d’aquest magnífic entorn, conserva nombrosos vestigis del seu dilatat passat que ben bé val la pena descobrir amb mirada oberta i passa tranquil·la. La Vila de Dalt, a més de l’església parroquial, guarda alguns dels edificis més antics i representatius, així com un entorn antròpic que resulta exemplar a l’hora d’explicar el patró d’assentament i explotació d’aquesta cantó de la Serra.

1

Església parroquial de la Nativitat de Maria

La església de Banyalbufar apareix documentada a l’època medieval, tot i que en un altre indret. D’ençà de la terrible ràtzia corsària de 1545, canvià la ubicació a l’actual. En el 1691 se’n feu una de nova i en el segle XVIII es reformà. De l’interior destaquen tota una sèrie de retaules: el major, de 1787, és d’estil classicista i representa el naixement de la Mare de Déu; el retaule de Santa Maria, d’estil barroc, que conté la imatge gòtica de Santa Maria de Banyalbufar; i finalment el retaule de la Immaculada, antigament de sant Pere, obra de Gaspar Oms en el 1584. Per altra banda l’orgue procedeix del convent de Sant Domingo de Palma.

2

Cas Batle Negre

Les cases de cas Batle Negre són unes de les més populars a la vila. Tenen una façana de tres alçats, amb portal d’arc rodó, dovellat. L’interior conserva una volta rebaixada. El nom prové d’un dels propietaris de l’immoble, de pell molt bruna, el qual arribà a ser batle.

3

Son Borguny

Les cases de Son Borguny tenen un origen força antic. Pertanyien a un llinatge banyalbufarí avui desaparegut, els Borguny, que més tard s’uniren als Vives i, com a tal signaven Vives-Borguny. L’edifici té tres plantes d’alçat, amb portal rodó. A la mateixa carrera es conserven sengles quintars de premsa, una de les quals de vi. L’interior de la planta baixa manté una interessant volta d’aresta.

4

Son Vives

Sortint del nucli urbà se situen les cases de Son Vives, limitades amb el camí per una reixa que dona pas a una bella pèrgola. En el segle XVII era un rafal en mans de l’honor Pere Vives, llinatge que es mantingué fins a mitjans del segle XVIII. A principis del segle XX era dels Ferrà Alcover i actualment és de la família Darder.

5

Safareig de So n’Albertí

Sota les cases de la possessió de So n’Albertí –en mans de Mateu Albertí al segle XVIII– se situa un dels safareigs més grossos del terme, format per dos dipòsits. Rep aigua de la font de la Vila.

6

Camí des Regants

El camí des Regants segueix la síquia de Baix, d’ençà uns anys rehabilitada. El camí, força estret, es troba limitat per una barana i connecta amb el barri des Penyal. Des d’aquí s’obtenen unes magnífiques panoràmiques de la vila i de la zona litoral.

7

Es Penyal

Es tracta d’un nucli començat a bastir al segle XVII, amb un accés des del poble per un camí graonat. Existeix una tradició popular que afirma que aquest és l’origen del poble, tot i que la documentació ho desmenteix. Les cases són de tipus tradicional, seguint una disposició molt semblant a les de les marjades, i s’obren a carrerons estrets i graonats. Només hi trobam una carrera que fa les funcions de placeta, amb un mirador entre sengles habitatges.

Vila de Baix

La part baixa de Banyalbufar conserva espais i raconades que ben bé mereixen la descoberta. Des de l’emblemàtic edifici de sa Baronia –centre de la vida feudal d’un temps– fins als molins de la Cala –dos enginys hidràulics de base islàmica que resisteixen l’embat de la mar– s’estén un espai on el patrimoni, la història i el paisatge casen a la perfecció. Una tresca que ens permetrà per altra banda descobrir la contrastada bellesa que ofereix Banyalbufar, basada en el profund diàleg que la mar manté amb la muntanya, la gegantina Mola de Planícia.

1

Sa Baronia

Sa Baronia és l’edifici civil més antic i emblemàtic de Banyalbufar. Fou l’eix de la vida feudal del poble i d’aquí que la seva estructura encara mostri tot el poder. El seu pes dins el desenvolupament de la vila al llarg de la història ha estat cabdal, tant que una bona part de la població ha estat vinculada fins fa pocs decennis de forma directa o indirecta a la seva explotació. La història d’aquestes cases i terres és tan llarga i dilatada com la mateixa història de Mallorca, sempre en mans de les més altes nissagues cavalleresques i nobiliàries: Ramon de sa Clusa (s. XIII), Arnau de Torrelles, Pere Sa Vila i Ombert de Fonollar (s. XIV), els Lloscos (s. XV-XVII), els Burgues Zafortesa (s. XVII), els Sales-Sureda i els Berga-Zafortesa (s. XVII-XVIII), i finalment els Cotoner (s. XVIII-XX). Avui, l’edifici es troba dividit en tres parts: la rectoria, la torre i l’hotel.

2

Cas Cosí

Un dels habitatges més interessants de la vila des del punt de vista històric és cas Cosí. Té alçat de tres plantes, amb un magnífic portal rodó i carcanyol. Damunt la clau s’hi pot veure un làpida amb l’anagrama de Crist (IHS) i la data de 1661. Aquesta casa al segle XIX estigué en mans de la família Albertí. Un membre d’aquesta nissaga va ser Joan Albertí, batle del poble.

3

Can Font

Can Font va funcionar com a petita botiga, forn i bar fins fa una sèrie d’anys. Les cases, d’estil tradicional, s’obren davant una carrera. A la façana de l’esquerra encara es poden veure restes d’un curiós esgrafiat fet amb maquets. L’interior conserva diversos trams de volta per aresta.

4

Sa Canaleta

Es tracta d’una font de mina ubicada al cor del poble. Compta amb dues galeries, encabides dins una caseta que alberga els rentadors públics. Data de l’any 1882 i ha sofert diverses modificacions. Del conjunt, a més de les piques rentadores destaca l’arc en forma de capella. Per accedir-hi cal demanar permís.

5

Era des Fossar

A la dreta del camí de la cala hi ha el lloc denominat l’Era des Fossar. Sembla que en aquest indret s’ubicà originalment la primera església del poble fins que en el segle XVI fou arrasada per un cruent assalt corsari. El topònim ens recorda l’existència també del primer cementeri, que sempre s’ubicava vora el temple.

6

Molins de sa Cala

Dues de les restes més importants del passat islàmic de Banyalbufar són els molins hidràulics situats damunt la cala. Aquesta ubicació s’explica per la necessitat de no llevar espai conrador i també per aprofitar al màxim el curs de l’aigua procedent de les fonts superiors. Es troben documentats en el 1240.

7

Ca ses Monges

En el 1885 el vicari de Banyalbufar, Albert Cirer, va instal·lar una petita comunitat de Germanes Agustines. Es dedicaren a l’ensenyament de nins i nines. Hi estigueren 73 anys, fins al 1958, quan es tancà definitivament i l’edifici es va vendre a un particular.

EXCURSIONS

A PEU

De Banyalbufar a Esporles

El camí vell des Correu

La via que des d’època medieval comunica Banyalbufar amb Esporles és el camí des Correu. La ruta, a més de no ser gaire difícil, ofereix nombrosos al·licients: des del punt de vista paisatgístic, regala algunes panoràmiques naturals de primer ordre que permeten gaudir d’un entorn de d’altíssima qualitat; des del patrimonial, una gran quantitat d’elements etnològics que s’hi troben a banda i banda a més de la mateixa factura del camí, dotat de tots els elements de l’enginyeria viària tradicional que el fa un dels més atractius de tota la Serra. El camí des Correu és, per tant, una ruta a través de la història de Banyalbufar.

1

Son Albertí

Al voltant del nucli urbà de Banyalbufar s’emplacen les primeres possessions: una n’és Son Albertí, situada part damunt del camí de la Font de la Vila. El nom en correspon a la família propietària, del segle XVII. Al segle XIX passà als Cotoner, senyors de sa Baronia. Al segle passat fou de la família Ribot. Des del mateix camí podem constatar que les cases és un conjunt arquitectònic força rústic, amb la façana principal orientada a llevant. Antigament comptaven amb un important celler.

2

Font de la Vila

És la surgència més important de Banyalbufar ja que aporta el cabal d’aigua més important al poble i a tot el conjunt marjat que l’envolta. Es tracta d’un font d’origen islàmic que permeté l’assentament de la primera comunitat de Bany-al-bahar. De la mina parteix una síquia i un gran nombre de fibles i conduccions que deriven l’aigua fins als safareigs de cada una de les finques.

3

Camí des Correu

És la via històrica que connecta Banyalbufar amb Esporles. Es tracta d’un camí d’origen medieval, documentat aleshores com carraria de Banalbahar. Serví per a comunicar ambdues viles, les quals formaren una mateixa universitat fins al 1836. Constructivament compta amb elements molt valuosos: trams empedrats, marget de sosteniment, ratlletes i escopidors.

4

Coll es Pi

Aquest coll (475 m) separa els vessants de Son Sanutges i Son Valentí. Aquí dalt, a més de conservar un magnífic empedrat, trobam una bassa arran de la via i el pou de sa Plata, una antiga pedrera abandonada al vessant de xaloc del puig de s’Argenter. La documentació apunta que fins al segle XIX tot aquest indret es conrava.

5

Potada des Cavall

Una de les llegendes més emblemàtiques de Banyalbufar se situa en el coll dit sa Potada des Cavall. Una pedra amb una profunda marca fou la base d’una llegenda relacionada amb el rei En Jaume I i el seu cavall. Diuen que en un dels seus bots fantàstics entre Catalunya i Mallorca el cavall del monarca deixà marcada la roca amb una de les seves potades.

6

Ses Mosqueres

És un rafal que ha format part històricament de Son Valentí i Son Balaguer. Toponímicament sembla derivar de muscu>muscaria (“lloc amb molsa”), encara que també podria procedir mata mosquera. Les cases són formades per dos aiguavessos, d’una planta amb carrera i terrassa. Compta amb una tafona amb premsa mecànica.

7

Sa Granja

La possessió de sa Granja és una de les més importants de la serra de Tramuntana, especialment per la seva abundor d’aigua (Font Major), l’arquitectura barroca i els amples jardins. Fou en origen una alqueria islàmica denominada Alpic. A l’època medieval estigué en mans de la família Joan, qui també posseïen Planícia i es Rafal. La darrera gran nissaga propietària foren els Fortuny.

8

Pont de sa Turbina

Travessa el torrent de Sant Pere, vora el molí de sa Turbina. Aquest molí va ser instal·lat sobre un de medieval, dit el molí de la Creu. L’empresari esporlerí Joan Riutort i Palmer, a finals del segle XIX el transformà i hi muntà a l’interior una turbina que arribà a moure 110 telers.

La vella ruta dels pescadors

Del Port des Canonge a Esporles

Aquest camí és la via tradicional que usaven els pescadors per comunicar el Port des Canonge amb Esporles i, des d’aquí cap a la capital o l’interior de Mallorca. Després d’una jornada de pesca, pujaven per aquesta via tot el peix capturat per a vendre’l. Aquesta ruta, recuperada ara just fa uns decennis, no sols permet entendre les difícils conjuntures dels avantpassats sinó al mateix temps ens permetrà gaudir d’un entorn natural i cultural de qualitat extraordinària.

1

Port des Canonge

El segon nucli més important de Banyalbufar és el port des Canonge, situat a l’extrem de gregal del municipi. Aquest espai actuà com a port des de l’Època Antiga, tal com ho han demostrat nombroses restes arqueològiques. Tres segles després de la conquesta apareix documentat com lo Port del Canonge i es constituí en un petit reducte de pescadors. Arran de mar resta un interessant conjunt de varadors o alcoves.

2

Son Coll

Son Bunyola i Son Coll són les dues possessions més antigues de la vall del port des Canonge, dita històricament la vall de Bunyola. La documentació medieval ens confirma que Son Coll fou coneguda inicialment com l’Alqueria Roja. Una part important de la història fou dels Coll –llinatge que li donà nom– i després dels Miró. A finals dels segle XIX era dels Palou i tenia una extensió de 96 hectàrees, d’on passà als Ramis d’Ayreflor. Les cases foren molt afectades pel cap de fibló de l’estiu de 2020. Històricament comptaven amb tafona i un petit oratori.

3

Camí des Pescadors

És el camí de ferradura tradicional que feien servir el pescadors per pujar el peix cap a Esporles i, des d’aquí, cap a la capital o l’interior de l’illa. Els trams conservats revelen que era un camí empedrat, amb marget de sosteniment en alguns punts i també ratlletes. A la part superior, abans d’assolir la carretera del Port des Canonge, circula per un alzinar d’altíssima qualitat ambiental i natural.

4

Mirant de Mar

A l’extrem de la parcel·lació de Mirant de Mar es troba un petit mirador, format per un pedrís. Tot i que la vegetació no permet contemplar amb plenitud l’entorn, podrem gaudir de les vistes de Son Bunyola i també del puig de ses Planes.

5

Son Dameto

És una de les més destacades possessions esporlerines, documentada a l’època medieval. El 1563 era del senyor Nicolau Dameto i era dedicada a olivars, vinya, conreus de cereals i lleguminoses. Comptava amb un hort dedicat a pomerars i hortalisses. El 1677, estava valorada en 43.000 lliures. El 1654, era objecte d’arrendaments parcials: a la part dita ses Planes de Son Dameto, per una renda anual de 230 lliures; la denominada ses Costes de Son Dameto, per 220 lliures, més 50 quintars de garroves i 2 coves de pomes. El 1863 tenia 288 hectàrees i pertanyia a Francesc Rossinyol de Sagranada.

6

Sa Potada des Gegant

Al costat del magnífic pont de Son Dameto, hi ha una roca que té forma de pica, una mena de cocó colossal. La tradició diu que aquest forat no l’havia fet l’acció de segles de torrentades. Conten que un gegant que anava cap a Son Dameto badava mirant el paisatge i no es fixà on posà el seu peuot. Així que va pegar potada damunt aquesta roca i l’enfonsà amb el dit gros. D’ençà, els esporlerins li diuen “sa Potada des Gegant”.

De Banyalbufar a Estellencs

Per sa Costa i el camí vell

Abans de l’obertura de la carrera actual, els banyalbufarins que havien d’anar a Estellencs i viceversa usaven la ruta que aquí proposam: es tracta d’un camí de ferradura que connecta ambdues viles molt directe i ràpid, sense importants desnivells, tot travessant diverses possessions. La ruta, recuperada ara fa uns anys, ha tornat a enllaçar ambdós pobles, les quals comparteixen alguns episodis històrics així com una geografia encabida entre la Mediterrània i la Serra.

1

Es Rafal

Es Rafal de Planícia, documentat a l’època medieval, és una de les possessions banyalbufarines més emblemàtiques. La seva situació alterosa, la gran torre de defensa i també la seva llegenda han propiciat que fos un dels referents en la cultura local. El camí flanqueja la miranda de les cases, des d’on podem gaudir de la seva bellesa i representativitat.

2

El pedrís de sa Senyora

A pocs metres d’haver entrat en la finca pública de Planícia, en un suau revolt del camí hi ha el pedrís de sa Senyora, un seient de pedra des d’on la tradició diu que la marquesa de Campofranco anava a contemplar les postes de sol. Certament és un mirador natural que permet obtenir una magnífica panoràmica de les costes banyalbufarines, estellenquines i, fins i tot, andritxoles.

3

Font de s’Obi

La font de s’Obi és una de les fonts més emblemàtiques de la possessió de Planícia. Brolla a través d’una esquerda d’un penyal i diposita l’aigua en unes piques de pedra. Antigament aquest espai es llogava i s’hi feia una mica d’horta aprofitant l’aigua.

4

Na Roca

És un penyal situat al costat del torrent, en una raconada fresca i ombrívola. Antigament el pas es trobava limitat per una barrera d’ullastre.

5

Olivaret de Mar

El punt de confluència entre el camí vell d’Estellencs i el camí d’accés a les cases de Planícia voregen l’olivaret de Mar, dit així per ser el que es trobava més a prop de la mar de tota la possessió. Encara avui conserva diversos exemplars d’olivera força vells.

6

Son Serralta

És una de les grans possessions estellenquines, la qual juntament amb Son Fortuny formaren al segle XIII la cavalleria d’Estellencs. En 1383 fou adquirida pels Serralta i aquesta família la vengué al segle XVI als Moragues. A partir del segle XIX se’n començaren a segregar peces de terra, d’on nasqueren finques com ses Costes o ses Amitges. Des del camí podem gaudir del seu magnífic conjunt arquitectònic, del qual destaca la galeria i també el matacà sobre el portal forà.

7

Es Collet

Antigament era coneguda com Son Cabot i al segle XIX tenia 91 quarterades d’extensió. El conjunt de les cases, situades molt a prop del camí vell, destaca per la seva rusticitat, la clastra i sobretot per la torre de defensa dels segles XVI o XVII.

8

Es Rentadors

Es troben a l’entrada del poble, els quals reben aigua de la font des Forat d’Amunt a través d’una síquia descoberta que voreja el torrent Major. Tenen forma rectangular, coberts per una porxada de bigues i amb teulada a un aiguavés.

Per les marines de Son Bunyola

El camí de Baix i el port des Canonge

Aquesta via, dita històricament el camí de Baix o camí de Baix de Son Bunyola, és una ruta amable, d’amplada de carro i fàcil, molt recomanada per a l’excursionisme familiar. Aquesta ruta mostra una extraordinària amalgama d’elements interessants: conjunts marjats, pinars, costers litorals, cales, puntes, elements etnològics… Però sobretot ens permet gaudir de la possessió de Son Bunyola, visible perfectament del camí, un dels grans latifundis històrics del terme. Per tant, una ruta tan rica d’història com plena de paisatges.

1

Volta des General

És el revolt de la carretera Ma-10 on se situa l’aparcament i l’inici del camí de Baix, que du fins al port des Canonge. Rep aquest curiós nom arran de l’anècdota que el general Ferran Cotoner i Chacon (1811-1888), propietari de sa Baronia de Banyalbufar solia pujar des de poble fins aquí per contemplar la bellesa de l’entorn. Popularment els banyalbufarins també anomenen aquest indret com sa Barandilla.

2

Caseta d’en Pere Antoni

Era una casa on romania la família que explotava aquest pinar. Tot i això, per les rodalies s’entreveuen les restes de marges el que du a pensar que un temps també la zona es conrava. L’edifici que ens han arribat avui dia es troba en molt mal estat, format per dos cossos: un per a l’habitatge i l’altre com a cotxeria.

3

Pi de sa Consulta

Aquest pi, situat a prop d’un forn de calç, és conegut amb aquesta curiosa denominació ja que aquí s’hi es trobaven els carrabiners d’Esporles i els de Banyalbufar durant les guàrdies.

4

Es Corral Fals

És una immensa balma natural per on passa el camí de Baix. El mateix Arxiduc se’n feu ressò: “passades unes terres argiloses, per un pinars a peu d’unes roques aglomerades, rodeja la paret rocosa del Corral Fals”. Aquest espai fou usat com a necròpolis durant el Pretalaiòtic, ja que a mitjans del segle passat s’hi pogueren localitzar restes humanes i d’aixovar d’aquesta època.

5

Son Bunyola

La possessió de Son Bunyola és una de les emblemàtiques de Banyalbufar. Al segle XIII ja es documenta com alqueria de la Torre, situada en la vall de Bunyola. Després de passar per diverses mans, al segle XVI l’adquiriren els Valentí i després als Zafortesa. La possessió es vinculà a aquest llinatge fins al 1931, quan es va vendre a l’empresari solleric Josep Puig, qui modificà substancialment les cases dotant-les de l’aspecte actual. Avui dia es troba en procés de transformació en hotel.

6

Punta de s’Àguila

Un dels accidents més bells de la costa banyalbufarina és la punta de s’Àguila. Es tracta d’un nom metafòric, ja que si se contempla des de la banda de ponent el perfil recorda aquest animal. A nivell d’anècdota, davant aquest esperó s’enfonsà el 1917 el vaixell italià Lugina-G, on pràcticament morí tota la tripulació. Els pocs que se salvaren romangueren a les cases de Son Bunyola.

7

Platja de Son Bunyola

És una platja de còdols, formada a la desembocadura del torrent de Son Bunyola. En aquest indret encara roman l’alcova de l’amo en Tomeu, qui va ser durant molts anys l’arrendatari de Son Bunyola. També, a la part interior de la cala queden les restes d’una caseta de banys, una construcció destinada per als propietaris de la possessió per poder-se canviar de roba en la intimitat.

8

Cala Gata

Són les restes d’una teulera que funcionà en aquest indret a principis del segle XX. Només se’n destrien unes poques restes a nivell de trespol, així com algun paretó lateral.

9

Port des Canonge

El topònim ja apareix al segle XVI com lo port del Canonge, i la documentació d’aleshores assenyala que era un indret freqüentat pels desembarcaments de pirates. Més endavant es consolidà com a port de pescadors. En el 1944 començà a planificar-se el primer nucli, a partir d’una segregació de Son Coll. Després, en el 1971 s’inicià la nova urbanització de Son Coll, darrera el nucli primitiu.

De la vila a Planícia

Pes Rafal i la Font de s’Obi

Planícia és per a Banyalbufar alguna cosa més que una possessió. Històricament molts de banyalbufarins i banyalbufarines varen poder viure i prosperar gràcies a fer-hi jornals, especialment durant la campanya de l’oliva. Per això, la vinculació del poble amb aquest gran latifundi és profunda. Aquesta relació, però, encara s’ha fet més i més estreta d’ençà el 2009, quan va passar a ser pública. Recordem, sinó, la glosa: “As Putxet tenc s’alegria / a Son Serralta sa tristor / i a Planícia tenc amor / que em fa penar nit i dia”.

1

Sa Costa

Amb el nom de sa Costa es coneix tota l’àrea situada entre la carretera, can Fura, el penyal des Bandejats i es Mont-reial. El camí travessa tot un seguit de petites propietats, algunes històriques com és el cas de ca Mestre Vic, situada per sota del camí. També des d’aquí es poden contemplar les cases de can Pico, alçades damunt la mar, una de les quatre finques productores de malvasia actualment.

2

Es Rafal de Planícia

Les cases des Rafal de Planícia són unes de les més genuïnes i emblemàtiques del terme. Aquestes terres formaren amb Planícia una sola propietat fins a l’Època Contemporània. Concretament en aquestes cases solien romandre els propietaris, mentre que a les de Planícia eren bàsicament d’explotació agropecuària. Històricament han passat per diverses famílies cavalleresques i nobiliàries: Joan, Sunyer, Pueyo (marquesos de Campofranco), etc. Les cases destaquen per la torre de defensa, el portal forà dovellat i també el colcador, on hi ha cisellat una curiosa forma antropomorfa. En aquestes cases se situa la llegenda “Sa Por des Rafal”, arreplegada a finals del segle XIX per l’Arxiduc Lluís Salvador que narra les aparicions d’una ànima en pena.

3

Na Mallola

Es tracta d’una petita plana d’olivar, just a sota del penyal de Vela, que segons la documentació antiga estigué conrada de vinya. Des d’aquí s’obtenen unes magnífiques vistes de la línia litoral, tant d’Estellencs com d’Andratx.

4

Planícia

Les cases de Planícia destaquen per la rusticitat i també per la llargària. Es tracta d’un conjunt de dues plantes d’alçat i obert davant una carrera que alhora actua de miranda. El portal forà comunica amb una petita clastra que separa la casa i cuina dels amos (esquerra) i la part dels senyors (dreta). La possessió fou dels marquesos de Campofranco fins al 1938, quan la família Balle la comprà per l’alta rendibilitat oleícola. A partir d’ençà la tafona es modernitzà i arribà a altíssimes quotes de producció.

5

Es Pins Vers

Vora el camí de les cases se situa una parella de pins vers (Pinus pinea) gegantins. En el moment de la seva catalogació com a arbres singulars (2004) eren quatre, però entre el 2007 i el 2017 se’n perderen dos. La seva alçada arriba quasi als 12 metres. El grup inicial tenia una capçada única i compacta que arribava als 27’5 m de diàmetre.

6

Es Camp Gran

Es Camp Gran és el sementer més extens i important de la possessió de Planícia. De fet, aquest terreny és el que dona nom a la possessió: una planícia enmig de la muntanya. Un temps, a més d’arbres de secà s’hi feia blat, ordi, civada i guixes. En un extrem del sementer hi ha es Clapers Rodons, dues acumulacions de pedres ben paredades. Vora la paret seca que limita el sementer hi ha un porxo amb una cisterna, que servia per abeurar bísties i jornalers de la possessió.

7

Font de s’Obi

Aquesta és una de les fonts més singulars de la possessió. Brolla d’un xap entre les roques i, a través d’una síquia, l’aigua passa a una pica de pedra. Antigament omplia un safareig situat més endavant i servia per regar un poc d’hort. Al costat hi ha un porxo recuperat fa anys. També en aquest indret se situava el Graner del Delme, del qual només en queda un tros de paret.

8

S’Era Vella

Abans d’arribar a les cases des Rafal s’assoleix el coll on hi havia s’Era Vella, l’antiga era de batre de la possessió. Des d’aquest indret es pot gaudir del magnífic conjunt de les cases.

Entre marges i boscanes

De la vila a s’Arboçar (pes Rafal i Son Sanutges)

Part damunt la vila de Banyalbufar s’estén un magnífic territori vetllat per la mola de Planícia i els seus extensíssims alzinars. Tota aquesta àrea, tan bella com històricament interessant, compta amb diverses possessions, elements etnològics i punts de contemplació del paisatge ben atractius. La ruta, fàcil i de desnivell moderat, permet conèixer un territori de qualitat. Per això farem ús de vies històriques com ara el camí des Rafal, el camí antic de Planícia i el de la font de la Vila.

1

Es Rafal

Les cases des Rafal –que amb Planícia feia tota una mateixa propietat– són d’origen medieval i eren les que empraven els senyors quan romanien a Banyalbufar. Per això comptava amb les estances més sumptuoses: una gran sala, capella, cambra del senyor, cambra de la senyora, etc. Tenien tafona però sobretot destacava pel celler, ja que a la possessió també s’hi sembraven malvasies i moscatells.

2

Pla des Bandejats

És una plana que hi ha entre s’Arboçar i es Rafal, situada a l’esquerra del camí. A rere té el puig des Bandejats. Sembla que el topònim prové d’una tradició relacionada amb els bandejats –escàpols de la justícia– amagats per aquesta part de la Serra en els segles XVII i XVIII, fet freqüent aleshores.

3

Sa Roca Fesa

A la dreta del camí, enmig dels costers del bosc, apareix una gran roca amb un gran xap que la travessa de dalt a baix. Es coneix com sa Roca Fesa, mot avui en desús que significa “xap”.

4

S’Arboçar

La possessió de s’Arboçar se situa a peus del puig de sa Mola (933 m) i manté la faiçó de la vella finca de muntanya. Econòmicament destacava per l’oli i el carbó. Fou adquirida pels marquesos de Campofranco a partir del segle XVIII i, per això, se sumà a Planícia i es Rafal, tot creant un extensíssim latifundi. Abans havia estat de la família Ferrà i després dels Bauçà. A principis del segle XX fou adquirida per Mateu Escarrer Sitjar. Les cases compten amb una tafona.

5

Son Sanutges

Les cases d’aquesta possessió, avui en ruïna, tenen origen en el segle XVII, en propietat de la família Sanutges-Bauçà, qui li donà nom. En el segle XVII la possessió fou valorada en 2.000 lliures mallorquines. A finals del segle XIX era de Bartomeu Bauçà i tenia 82 quarterades. A més de carbó, la propietat instal·là un guixeria dins el seu territori, les restes de la qual se troben davant les cases.

6

Son Creus

Les cases d’aquesta possessió les trobam a la confluència del camí antic de Planícia amb el camí des Correu. Des de la nostra posició podrem veure part de la façana principal, d’aspecte rústic i auster. En el 1851 la possessió era de la família Aguiló.

7

Font de la Vila

Se situa vora el torrent d’en Roig, a 270 metres sobre el nivell de la mar. Consta d’una galeria amb volta de pedra en sec, de 25 metres de longitud. La boca, actualment limitada, és quadrangular, d’uns 55 cm pel costat. Des d’aquí l’aigua davalla cap als safareigs i la vila a través d’un sistema de síquies, avui entubades.

La Talaia sobre la Mediterrània

Torre des Verger i el port de sa Pera de s’Ase

Una de les imatges més recurrents de la serra de Tramuntana es troba a Banyalbufar, protagonitzada per la torre des Verger i el seu entorn. Perícia constructiva i paisatge, història i bellesa es donen la ma per oferir una de les estampes més belles de la Mediterrània. Descobrir aquesta torre i aquest paratge es complementa amb la baixada a un dels tres ports del terme: el de sa Pera de s’Ase. Es tracta d’una ruta curta però molt gratificant, una magnífica proposta de mitja jornada per gaudir plenament de la muntanya i la mar banyalbufanires.

1

Torre des Verger

La torre des Verger –dita sa Torreta pels banyalbufarins-, és un dels símbols de la serra nord, no sols per l’espectacular ubicació sinó per la seva austera i equilibrada bellesa. S’alça sobre un penyal que cau vertiginós damunt la mar. Fou bastida en el segle XVI, moment àlgid de perill marítim. Des de la terrassa, cap a gregal, podem albirar la torre de Valldemossa i, cap a llebeig, na Pòpia, a sa Dragonera, que guaita rere el cap Fabioler. Els primers vigilants comptaven amb armament per a l’autodefensa (arcabussos i coltells) i més tard amb peces de petita artilleria que, més que ferir l’enemic, l’advertia tímidament. L’arxiduc Lluís Salvador, corprès per la bellesa d’aquesta talaia, la comprà a finals del XIX. Avui és un Bé d’Interès Cultural i d’ençà ha estat restaurada en diverses ocasions.

2

Es Verger

Amb el nom des Verger es coneix tota la zona que va des de la torre fins a s’Hort Nou. Remet a un rafal d’origen medieval, que en el segle XV formà part del Planícia i es Rafal. El nom, tal com ocorre a altres bandes de l’illa, ve motivat per l’abundor d’aigua i vegetació. En època moderna la zona es començà a establir i conformà el conjunt de petites propietats que és a dia d’avui: Son Valldaura, can Cotó, can Manyoles, ses Figuerasses, es Verger, etc. Algunes d’aquestes finques conserven conjunts marjats de molt bona factura. Pel que fa a fonts, en destaquen la des Verger i la de ses Figuerasses. El camí ens permet gaudir d’unes magnífiques vistes litorals i també dels penya-segats que cauen des des Rafal de Planícia i de la cova de na Leta. Cal dir que encara s’hi conserva un petit fragment de l’antic camí de ferradura, que podem aprofitar.

3

Nucli de la Punta des Verger

En els anys seixanta del segle passat es produí la parcel·lació i la construcció d’un petit nucli damunt el port de sa Pera de s’Ase. Cada una de les parcel·les tenien uns 2.000 metres quadrats on s’aixecaren una vintena de cases d’estil eivissenc, totes amb vistes damunt la mar.

4

Port de sa Pera de s’Ase

S’hi accedeix per un camí de ferradura, graonat, que neix al final del vial del nucli. A banda i banda s’hi arrengleren diverses casetes de pescadors. S’hi troben algunes barques varades sota canyissos juntament amb els clàssics escars, pintats de blanc. Aquest port gaudí d’una certa intensitat a principis del segle XX. Aquí hi romangué un dels banyalbufarins més singulars de la història contemporània del poble: Mateu Mir Albertí, més conegut com Mateíto.